Cent anys d’història inoblidable

El 23 de novembre de 1909 va néixer un club anomenat Reus Deportiu gràcies a l’iniciativa d’un grup de joves que simplement volien jugar a futbol. Ara, cent anys després, aquest club ha crescut de manera considerada i s’ha situat entre un dels més importants de tota Catalunya gràcies als seus èxits individuals i col·lectius. Cent anys d’història donen per a molt i el club roig-i-negre n’ha viscut de tots colors. Des de tocar la glòria amb les sis Copes d’Europa d’hoquei en la dècada dels 60 i 70, fins als moments més difícils que sempre n’hi hagut per culpa de l’economia i els deutes acumulats.

Però el que sempre perdurarà és la història d’aquest club i els seus socis. En l’actualitat en són més de 9.500 (l’any de fundació n’eren 40). Però també s’han d’esmentar les onze seccions que el configuren. bàsquet, escacs, gimnàstica rítmica, hoquei, judo, karate, muntanyisme, patinatge, rugbi, tennis i tennis i taula, mentre que l’atletisme compta amb atletes federats que competeixen en la modalitat de cros.

El passat dilluns es va celebrar el sopar final de centenari. Durant la temporada passada i aquesta s’han anat organitzant diferents actes commemoratius en totes les modalitats, - fins i tot s'ha creat un himne interpretat pel cantant Joan Masdéu-, però potser s’ha trobat a faltar algun acte de grans dimensions del qual se’n fes ressò per tot el territori català. Que tothom sabés que el Reus Deportiu bufava un pastís amb 100 espelmes. Una xifra a l’abast de ben pocs. Ara només queda seguir treballant per poder arribar als 200 anys amb la mateixa bona salut que ara. Per molts anys Reus Deportiu!

Els patins, no només per a jugar a hoquei

Si la ciutat de Reus és coneguda per algun esport, aquest sens dubte és l’hoquei sobre patins gràcies al paper del primer equip del Reus Deportiu. Però si mirem més enllà de l’hoquei, veurem que els patins també tenen el seu protagonisme a Reus i al Reus Deportiu. Sobretot per la gran tasca i els grans resultats que sempre ha aconseguit la secció de patinatge artístic. I sobretot, amb un nom al capdavant. Laura Sánchez.

La patinadora reusenca es va retirar de la competició la temporada passada amb un currículum impecable. Dos vegades sots campiona del Món –2007 i 2005, dos vegades sots campiona d’Europa –2005 i 2007-, campiona d’Europa en l’any 2002 i tercera del Mundial en aquell mateix any. La retirada d’aquesta campiona només ha afectat als aspectes purament competitius, ja que la Laura segueix vinculada en el món del patinatge com a entrenadora, tasca que també exerceix al Reus Deportiu.

Sens dubte ha estat la patinadora més brillant que Reus ha vist mai i amb la seva retirada s’ha creat un buit difícil d’omplir. Però la cantera reusenca té molta qualitat i progressió com ho demostren els resultats que estan obtenint joves patinadors com per exemple la Mireia Faiges, que recentment ha aconseguit la setena posició en el Mundial Júnior, demostrant que té un gran futur per endavant.

Però els nois també tenen molt a dir en el món del patinatge artístic i el Reus Deportiu també compta amb tot un campió entre la seva base. Es tracta del jove Xavi López que apunta molt alt després de que aconseguís la medalla de bronze en el Mundial júnior disputat a Xina Taipei fa tot just un any. Són resultats que demostren la gran vàlua dels patinadors reusencs i que també demostren que, els patins són per a patinar.

http://www.youtube.com/watch?v=acsXhe8On-I

En aquest enllaç podreu veure una de les actuacions de la Laura Sánchez

Paraula d’en Pep

Des de la temporada passada, en el món del futbol està de moda un Pep. En Guardiola. I tot gràcies al triplet aconseguit pel Barça. Però a Reus ja fa molt de temps que tenen el seu particular Pep. És en Pep Mari Granjé. L’utiller de l’equip de futbol i tot una insígnia del club. Porta més de 30 anys en el club –ni ell ben bé sap el temps que hi és- i des de llavors s’ha convertit en un més de la plantilla, estimat per jugadors, cos tècnic i afeccionats. Encara que de vegades el facin rabiar més del compte per provocar-lo. I llavors és quan comença a insultar a tord i a dret. Ningú s’escapa de la seva ira.

Però el Pep també és famós pels seus dots com artista. En cada sopar o dinar que celebra l’equip ell es puja damunt d’una cadira o taula per interpretar el seu repertori preferint. Els temes estrelles són Clavelitos, Baixant de la font del gat i el 25 de desembre entre d’altres... –no us penseu que n’hi ha molts més-. Això sí, el Pep sempre està acompanyat del seu estimat puro. És el sisè dit de la mà.

El CF Reus no seria el mateix sense ell, perquè un club necessita d’un utiller i personatge com ell. Tant és així, que fins i tot té un grup en la xarxa social Facebook, en mostra del seu treball i de com la gent se l’estima. Esperem que el Pep segueixi durant molts més anys al CF Reus. Paraula d’en Pep.