Ara ja estem en crisi, no?

La setmana passada es va sentir anomenar molt la paraula “crisi”. Però no es feia referència a l’actual situació econòmica, sinó que es parlava de crisi amb dos equips de futbol. El Barça i el Madrid. I tot perquè havien deixat de guanyar en dos partits. Però aquesta paraula es va alimentar encara més amb el Barça, després de perdre per 1-2 a casa contra el Rubin Kazan en la ‘Champions’. Fins i tot s’havia arribat a parlar d’un canvi de cicle. I tot per una derrota després d’un inici de temporada excel·lent. Aquestes crítiques i aquest intent de desestabilització es va fer des de la premsa madrilenya, en la guerra típica de premsa esportiva de Barcelona i Madrid.

Però jo vull traslladar aquesta qüestió a Reus. I més concretament a l’equip d’hoquei. Després de tres victòries consecutives, a més de ser líders de l’OK Lliga, l’equip que entrena Alejandro Domínguez ha acumulat un empat i una derrota en els últims dos partits contra l’Igualada (4-4) i el Lloret (3-1). Els roig-i-negres són actualment els sisens a la classificació. Però ara bé, després d’aquests dos mals resultats, la premsa local no s’ha acarnissat ni ha fet sang, sinó que està fent costat a l’equip en el primer moment dur de la temporada.

I doncs, perquè això no passa amb els grans equips del futbol? Amb una derrota ja es treuen tots els mals, mentre que en els conjunts més petits, d’esports més minoritaris, sempre hi ha més paciència. Per què és així? Són dos formes de fer periodisme? O simplement és una lluita entre el bàndol català i el bàndol madrileny que defensen els interessos dels “seus equips”? Jo sincerament, em quedo amb la tasca de la premsa local, en aquest cas de Reus, que es dedica a seguir l’actualitat informativa del Tecnol Reus i a recolzar-lo ara que encara s’està a temps d’arreglar tot allò que es fa malament. A final de temporada ja hi haurà temps per a les crítiques i opinions, no?

Les aus fénix roig-i-negres

Si hi ha dos jugadors que la temporada passada van patir per culpa de les crítiques al seu joc, aquests són els jugadors del CF Reus Sergi Masqué i del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. Ells no van oferir la millor versió del seu joc –són dos grans jugadors amb molta qualitat-, i això es notar massa en el seu rendiment personal, que va anar decaient amb el pas dels mesos fins a veure’s fora del club en el cas de Caldú. Però en aquest inici de campanya, els dos estan sent un dels jugadors més desequilibrants en els seus respectius equips. Ha tornat l’alegria per a ells. Es tornen a sentir professionals. Han renascut de les seves pròpies cendres.

Masqué, l’eterna promesa reusenca
Sergi Masqué és natural de Reus i ja porta diverses temporades jugant amb el club del Baix Camp, tot i que també ha militat a la Rapitenca i al Sant Andreu. D’ell sempre s’ha dit que és un jugador amb unes grans qualitats tècniques, però mai ha acabat d’explotar. Segurament, la temporada passada va ser una de les pitjors. La falta de minuts, i sobretot la falta de confiança de l’entrenador Ramon Maria Calderé cap a ell, van fer que Masqué fos un habitual de la banqueta. Però en canvi, amb l’arribada de Castillejo a la banqueta, Masqué ha viscut una total transformació. S’ha convertit en titular indiscutible des del primer partit i fins i tot ha vist porta. Encara estem a principis de Lliga, però de seguir així, Masqué podria esclatar d’una vegada per totes i deixar enrere aquell jugador que tant sols era l’eterna promesa.

Caldú, orgull de veterà
Però més esperpèntic és el cas del davanter del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. El roig-i-negre va patir una davallada en el seu joc i ja no era aquell davanter resolutiu que temporades enrere havia meravellat al públic reusenc. A més, va tenir moltes desavinences amb Carlos Figueroa –entrenador de la temporada passada- que el van fer tocar fons i mirar-se més d’un i més de dos partits des de la banqueta. El moment més preocupant va ser quan a meitats del mes de febrer, el propi Caldú va afirmar que estava intentant rescindir el seu contracte amb el club, després de moltes temporades de compromís.

Però la marxa de Figueroa i d’altres jugadors de la plantilla, va propiciar que Caldú reconsiderès la seva situació, i finalment va acceptar quedar-se per complir el contracte. I de moment, sembla que la decisió no ha pogut ser més encertada, perquè en tant sols quatre partits de lliga, Caldú ja ha aconseguit dos hat tricks, demostrant que torna a ser el davanter de dos anys enrere. Deixant de banda el mal any viscut la temporada passada.

Dos exemples clars de superació davant les adversitats i de com dos jugadors amb talent i cridats a ser referents en els seus equips són capaços d’aixecar-se per tornar a renéixer de les seves cendres. Per demostrar a tothom que encara han de donar molta guerra i per callar alguna que altre boca.

La revolució dels grans canvis ha començat

Un estiu mogut amb molts de canvis ha deixat pas a una nova temporada esportiva a la ciutat de Reus. Molts moviments en els dos grans equips de la ciutat, el del futbol i el de l’hoquei. El CF Reus ha vist com l’anterior junta directiva, encapçalada per Xavier Llastarri, plegava després de molts anys al capdavant del club. El motiu? Ningú el sap certament, però aquí s’ensuma desavinences amb l’Ajuntament per culpa de la Societat Anònima Esportiva. Finalment, un nou equip de treball, amb Ramon Alabart al capdavant, va agafar les regnes roig-i-negres i es van encarregar de mantenir la base d’un equip molt tocat després de quedar-se novament a les portes de l’ascens a Segona B. Un altre any més a l’infern a Tercera, però amb les mateixes il·lusions que cada setembre. Poder pujar.

L’hoquei tampoc s’ha escapat d’aquests canvis. El fet d’haver guanyat la Copa d’Europa 37 anys després, ha portat de tot, menys estabilitat. Primer va plegar l’entrenador Figueroa perquè no aguantava més en aquest equip –i perquè els jugadors tampoc l’aguantaven massa que diguem-. Posteriorment van marxar les grans figures. Pedrito Gil i Marc Gual, acompanyats de Matías Platero. A canvi, van arribar Albert Casanovas, Francesc Gil i els veterans germans Bertolucci. Una aposta arriscada per un equip, que per canviar, fins i tot també té nou patrocinador, perquè l’anterior, com moltes empreses, ja notava la crisi econòmica.

En resum, molts canvis per als equips d’elit de Reus, que una temporada més, veuran com se’ls hi exigeix el màxim. Al futbol, que pugi d’una vegada per totes a Segona B. I a l’hoquei, que ja que ha guanyat la Copa d’Europa, doncs que ara vagi a per la Lliga, que també fa una bona pila d’anys que no es guanya. Per demanar que no quedi, no?