Si hi ha dos jugadors que la temporada passada van patir per culpa de les crítiques al seu joc, aquests són els jugadors del CF Reus Sergi Masqué i del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. Ells no van oferir la millor versió del seu joc –són dos grans jugadors amb molta qualitat-, i això es notar massa en el seu rendiment personal, que va anar decaient amb el pas dels mesos fins a veure’s fora del club en el cas de Caldú. Però en aquest inici de campanya, els dos estan sent un dels jugadors més desequilibrants en els seus respectius equips. Ha tornat l’alegria per a ells. Es tornen a sentir professionals. Han renascut de les seves pròpies cendres.
Masqué, l’eterna promesa reusenca
Sergi Masqué és natural de Reus i ja porta diverses temporades jugant amb el club del Baix Camp, tot i que també ha militat a la Rapitenca i al Sant Andreu. D’ell sempre s’ha dit que és un jugador amb unes grans qualitats tècniques, però mai ha acabat d’explotar. Segurament, la temporada passada va ser una de les pitjors. La falta de minuts, i sobretot la falta de confiança de l’entrenador Ramon Maria Calderé cap a ell, van fer que Masqué fos un habitual de la banqueta. Però en canvi, amb l’arribada de Castillejo a la banqueta, Masqué ha viscut una total transformació. S’ha convertit en titular indiscutible des del primer partit i fins i tot ha vist porta. Encara estem a principis de Lliga, però de seguir així, Masqué podria esclatar d’una vegada per totes i deixar enrere aquell jugador que tant sols era l’eterna promesa.
Caldú, orgull de veterà
Però més esperpèntic és el cas del davanter del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. El roig-i-negre va patir una davallada en el seu joc i ja no era aquell davanter resolutiu que temporades enrere havia meravellat al públic reusenc. A més, va tenir moltes desavinences amb Carlos Figueroa –entrenador de la temporada passada- que el van fer tocar fons i mirar-se més d’un i més de dos partits des de la banqueta. El moment més preocupant va ser quan a meitats del mes de febrer, el propi Caldú va afirmar que estava intentant rescindir el seu contracte amb el club, després de moltes temporades de compromís.
Masqué, l’eterna promesa reusenca
Sergi Masqué és natural de Reus i ja porta diverses temporades jugant amb el club del Baix Camp, tot i que també ha militat a la Rapitenca i al Sant Andreu. D’ell sempre s’ha dit que és un jugador amb unes grans qualitats tècniques, però mai ha acabat d’explotar. Segurament, la temporada passada va ser una de les pitjors. La falta de minuts, i sobretot la falta de confiança de l’entrenador Ramon Maria Calderé cap a ell, van fer que Masqué fos un habitual de la banqueta. Però en canvi, amb l’arribada de Castillejo a la banqueta, Masqué ha viscut una total transformació. S’ha convertit en titular indiscutible des del primer partit i fins i tot ha vist porta. Encara estem a principis de Lliga, però de seguir així, Masqué podria esclatar d’una vegada per totes i deixar enrere aquell jugador que tant sols era l’eterna promesa.
Caldú, orgull de veterà
Però més esperpèntic és el cas del davanter del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. El roig-i-negre va patir una davallada en el seu joc i ja no era aquell davanter resolutiu que temporades enrere havia meravellat al públic reusenc. A més, va tenir moltes desavinences amb Carlos Figueroa –entrenador de la temporada passada- que el van fer tocar fons i mirar-se més d’un i més de dos partits des de la banqueta. El moment més preocupant va ser quan a meitats del mes de febrer, el propi Caldú va afirmar que estava intentant rescindir el seu contracte amb el club, després de moltes temporades de compromís.
Però la marxa de Figueroa i d’altres jugadors de la plantilla, va propiciar que Caldú reconsiderès la seva situació, i finalment va acceptar quedar-se per complir el contracte. I de moment, sembla que la decisió no ha pogut ser més encertada, perquè en tant sols quatre partits de lliga, Caldú ja ha aconseguit dos hat tricks, demostrant que torna a ser el davanter de dos anys enrere. Deixant de banda el mal any viscut la temporada passada.
Dos exemples clars de superació davant les adversitats i de com dos jugadors amb talent i cridats a ser referents en els seus equips són capaços d’aixecar-se per tornar a renéixer de les seves cendres. Per demostrar a tothom que encara han de donar molta guerra i per callar alguna que altre boca.
Dos exemples clars de superació davant les adversitats i de com dos jugadors amb talent i cridats a ser referents en els seus equips són capaços d’aixecar-se per tornar a renéixer de les seves cendres. Per demostrar a tothom que encara han de donar molta guerra i per callar alguna que altre boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada