La setmana passada es va sentir anomenar molt la paraula “crisi”. Però no es feia referència a l’actual situació econòmica, sinó que es parlava de crisi amb dos equips de futbol. El Barça i el Madrid. I tot perquè havien deixat de guanyar en dos partits. Però aquesta paraula es va alimentar encara més amb el Barça, després de perdre per 1-2 a casa contra el Rubin Kazan en la ‘Champions’. Fins i tot s’havia arribat a parlar d’un canvi de cicle. I tot per una derrota després d’un inici de temporada excel·lent. Aquestes crítiques i aquest intent de desestabilització es va fer des de la premsa madrilenya, en la guerra típica de premsa esportiva de Barcelona i Madrid.
Però jo vull traslladar aquesta qüestió a Reus. I més concretament a l’equip d’hoquei. Després de tres victòries consecutives, a més de ser líders de l’OK Lliga, l’equip que entrena Alejandro Domínguez ha acumulat un empat i una derrota en els últims dos partits contra l’Igualada (4-4) i el Lloret (3-1). Els roig-i-negres són actualment els sisens a la classificació. Però ara bé, després d’aquests dos mals resultats, la premsa local no s’ha acarnissat ni ha fet sang, sinó que està fent costat a l’equip en el primer moment dur de la temporada.
I doncs, perquè això no passa amb els grans equips del futbol? Amb una derrota ja es treuen tots els mals, mentre que en els conjunts més petits, d’esports més minoritaris, sempre hi ha més paciència. Per què és així? Són dos formes de fer periodisme? O simplement és una lluita entre el bàndol català i el bàndol madrileny que defensen els interessos dels “seus equips”? Jo sincerament, em quedo amb la tasca de la premsa local, en aquest cas de Reus, que es dedica a seguir l’actualitat informativa del Tecnol Reus i a recolzar-lo ara que encara s’està a temps d’arreglar tot allò que es fa malament. A final de temporada ja hi haurà temps per a les crítiques i opinions, no?
Però jo vull traslladar aquesta qüestió a Reus. I més concretament a l’equip d’hoquei. Després de tres victòries consecutives, a més de ser líders de l’OK Lliga, l’equip que entrena Alejandro Domínguez ha acumulat un empat i una derrota en els últims dos partits contra l’Igualada (4-4) i el Lloret (3-1). Els roig-i-negres són actualment els sisens a la classificació. Però ara bé, després d’aquests dos mals resultats, la premsa local no s’ha acarnissat ni ha fet sang, sinó que està fent costat a l’equip en el primer moment dur de la temporada.
I doncs, perquè això no passa amb els grans equips del futbol? Amb una derrota ja es treuen tots els mals, mentre que en els conjunts més petits, d’esports més minoritaris, sempre hi ha més paciència. Per què és així? Són dos formes de fer periodisme? O simplement és una lluita entre el bàndol català i el bàndol madrileny que defensen els interessos dels “seus equips”? Jo sincerament, em quedo amb la tasca de la premsa local, en aquest cas de Reus, que es dedica a seguir l’actualitat informativa del Tecnol Reus i a recolzar-lo ara que encara s’està a temps d’arreglar tot allò que es fa malament. A final de temporada ja hi haurà temps per a les crítiques i opinions, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada