Consulta per a un canvi al Reus Deportiu?

Navegant aquesta setmana pel Facebook vaig descobrir una enquesta que em va sorprendre, i molt. Un grup del Reus Deportiu va posar en marxa un petit referèndum per demanar l’opinió de la gent. El motiu? Un canvi de govern al Reus Deportiu! Sembla que amb els resultats de les últimes jornades del primer equip de l’hoquei, i sobretot, la preocupant situació econòmica, els socis comencen a demanar canvis i solucions.

Aquesta petita enquesta va estar oberta deu dies. En ella van votar 517 persones. 514 demanen un canvi i només 3 estan en contra. Només recordar que el Reus Deportiu té pràcticament 10.000 socis, però ja és un pas aconseguir més de 500 vots o el que és el mateix, un 5% en una sola enquesta al Facebook.

Ara que estem en temps de consultes per la independència, potser la família Sabater s’hauria de plantejar un canvi, o si més no algun tipus de referèndum. Joan Sabater pare és president del Reus Deportiu des de 1995 i el seu fill ja està trucant a la porta de la presidència. Potser són masses anys de Sabaters no creieu?

El 19 de desembre, eleccions al CN Reus Ploms

El Club Natació Reus Ploms viurà el proper 19 de desembre un dia clau per a decidir el seu futur. En aquesta data se celebraran les eleccions a la presidència per a designar el nou president, que substituirà a l’actual, Josep 'Pitu' Casanovas, que porta des de 1997 en el càrrec. I els candidats per a fer-ho són Andreu Giménez i Jordi Cervera, després de que aquest dilluns presentessin les signatures necessàries per a tirar endavant el seu projecte.

Ambdós candidats són socis actuals del club. Andreu Giménez és ex jugador, ex entrenador i vicepresident esportiu de la secció de bàsquet. El seu objectiu és que el club albinegre pugui arribar als 5.000 socis amb una millora substancial de les infraestructures amb el projecte de la remodelació de les instal·lacions, que es troba aturat des de fa alguns anys. En cas de victòria, la Junta directiva de Giménez estaria formada per Dídac Rodríguez Gras –actual president de la Unió de Botiguers de Reus-, Montserrat Sirolla –filla de l’ex president plomista Joan Sirolla i actual atleta màster del club-, Antoni Mateu Guijas, Isabelle Patout, Iolanda Giménez Miranda, Maria Rosa Mondejar Rovira, Joan Josep Sardà Arasa, Ramon Grau Llorens, Josep Maria Juncosa Fernández, Eduard Pinyol Gregori, Meritxell Latorre Ruano i Carme Cavallé Ferrè. Encara faltaria decidir qui ocupa cada càrrec.

Jordi Cervera apostaria per un mandat més continuista, ja que actualment ja està dins de la Junta. A més, els seus vicepresidents serien dos persones que actualment ja ocupen aquest càrrec com són Josep Maria Altés i Joan Marsillach, fins ara vicepresidents amb Pitu Casanovas.

(Veiu una entrevista concedida al diari digital reusdigital.cat)
L’incògnita es desvetllarà el proper 19 de desembre, en el que seran les terceres eleccions del club, després de 91 anys d’existència.

Cent anys d’història inoblidable

El 23 de novembre de 1909 va néixer un club anomenat Reus Deportiu gràcies a l’iniciativa d’un grup de joves que simplement volien jugar a futbol. Ara, cent anys després, aquest club ha crescut de manera considerada i s’ha situat entre un dels més importants de tota Catalunya gràcies als seus èxits individuals i col·lectius. Cent anys d’història donen per a molt i el club roig-i-negre n’ha viscut de tots colors. Des de tocar la glòria amb les sis Copes d’Europa d’hoquei en la dècada dels 60 i 70, fins als moments més difícils que sempre n’hi hagut per culpa de l’economia i els deutes acumulats.

Però el que sempre perdurarà és la història d’aquest club i els seus socis. En l’actualitat en són més de 9.500 (l’any de fundació n’eren 40). Però també s’han d’esmentar les onze seccions que el configuren. bàsquet, escacs, gimnàstica rítmica, hoquei, judo, karate, muntanyisme, patinatge, rugbi, tennis i tennis i taula, mentre que l’atletisme compta amb atletes federats que competeixen en la modalitat de cros.

El passat dilluns es va celebrar el sopar final de centenari. Durant la temporada passada i aquesta s’han anat organitzant diferents actes commemoratius en totes les modalitats, - fins i tot s'ha creat un himne interpretat pel cantant Joan Masdéu-, però potser s’ha trobat a faltar algun acte de grans dimensions del qual se’n fes ressò per tot el territori català. Que tothom sabés que el Reus Deportiu bufava un pastís amb 100 espelmes. Una xifra a l’abast de ben pocs. Ara només queda seguir treballant per poder arribar als 200 anys amb la mateixa bona salut que ara. Per molts anys Reus Deportiu!

Els patins, no només per a jugar a hoquei

Si la ciutat de Reus és coneguda per algun esport, aquest sens dubte és l’hoquei sobre patins gràcies al paper del primer equip del Reus Deportiu. Però si mirem més enllà de l’hoquei, veurem que els patins també tenen el seu protagonisme a Reus i al Reus Deportiu. Sobretot per la gran tasca i els grans resultats que sempre ha aconseguit la secció de patinatge artístic. I sobretot, amb un nom al capdavant. Laura Sánchez.

La patinadora reusenca es va retirar de la competició la temporada passada amb un currículum impecable. Dos vegades sots campiona del Món –2007 i 2005, dos vegades sots campiona d’Europa –2005 i 2007-, campiona d’Europa en l’any 2002 i tercera del Mundial en aquell mateix any. La retirada d’aquesta campiona només ha afectat als aspectes purament competitius, ja que la Laura segueix vinculada en el món del patinatge com a entrenadora, tasca que també exerceix al Reus Deportiu.

Sens dubte ha estat la patinadora més brillant que Reus ha vist mai i amb la seva retirada s’ha creat un buit difícil d’omplir. Però la cantera reusenca té molta qualitat i progressió com ho demostren els resultats que estan obtenint joves patinadors com per exemple la Mireia Faiges, que recentment ha aconseguit la setena posició en el Mundial Júnior, demostrant que té un gran futur per endavant.

Però els nois també tenen molt a dir en el món del patinatge artístic i el Reus Deportiu també compta amb tot un campió entre la seva base. Es tracta del jove Xavi López que apunta molt alt després de que aconseguís la medalla de bronze en el Mundial júnior disputat a Xina Taipei fa tot just un any. Són resultats que demostren la gran vàlua dels patinadors reusencs i que també demostren que, els patins són per a patinar.

http://www.youtube.com/watch?v=acsXhe8On-I

En aquest enllaç podreu veure una de les actuacions de la Laura Sánchez

Paraula d’en Pep

Des de la temporada passada, en el món del futbol està de moda un Pep. En Guardiola. I tot gràcies al triplet aconseguit pel Barça. Però a Reus ja fa molt de temps que tenen el seu particular Pep. És en Pep Mari Granjé. L’utiller de l’equip de futbol i tot una insígnia del club. Porta més de 30 anys en el club –ni ell ben bé sap el temps que hi és- i des de llavors s’ha convertit en un més de la plantilla, estimat per jugadors, cos tècnic i afeccionats. Encara que de vegades el facin rabiar més del compte per provocar-lo. I llavors és quan comença a insultar a tord i a dret. Ningú s’escapa de la seva ira.

Però el Pep també és famós pels seus dots com artista. En cada sopar o dinar que celebra l’equip ell es puja damunt d’una cadira o taula per interpretar el seu repertori preferint. Els temes estrelles són Clavelitos, Baixant de la font del gat i el 25 de desembre entre d’altres... –no us penseu que n’hi ha molts més-. Això sí, el Pep sempre està acompanyat del seu estimat puro. És el sisè dit de la mà.

El CF Reus no seria el mateix sense ell, perquè un club necessita d’un utiller i personatge com ell. Tant és així, que fins i tot té un grup en la xarxa social Facebook, en mostra del seu treball i de com la gent se l’estima. Esperem que el Pep segueixi durant molts més anys al CF Reus. Paraula d’en Pep.

Ara ja estem en crisi, no?

La setmana passada es va sentir anomenar molt la paraula “crisi”. Però no es feia referència a l’actual situació econòmica, sinó que es parlava de crisi amb dos equips de futbol. El Barça i el Madrid. I tot perquè havien deixat de guanyar en dos partits. Però aquesta paraula es va alimentar encara més amb el Barça, després de perdre per 1-2 a casa contra el Rubin Kazan en la ‘Champions’. Fins i tot s’havia arribat a parlar d’un canvi de cicle. I tot per una derrota després d’un inici de temporada excel·lent. Aquestes crítiques i aquest intent de desestabilització es va fer des de la premsa madrilenya, en la guerra típica de premsa esportiva de Barcelona i Madrid.

Però jo vull traslladar aquesta qüestió a Reus. I més concretament a l’equip d’hoquei. Després de tres victòries consecutives, a més de ser líders de l’OK Lliga, l’equip que entrena Alejandro Domínguez ha acumulat un empat i una derrota en els últims dos partits contra l’Igualada (4-4) i el Lloret (3-1). Els roig-i-negres són actualment els sisens a la classificació. Però ara bé, després d’aquests dos mals resultats, la premsa local no s’ha acarnissat ni ha fet sang, sinó que està fent costat a l’equip en el primer moment dur de la temporada.

I doncs, perquè això no passa amb els grans equips del futbol? Amb una derrota ja es treuen tots els mals, mentre que en els conjunts més petits, d’esports més minoritaris, sempre hi ha més paciència. Per què és així? Són dos formes de fer periodisme? O simplement és una lluita entre el bàndol català i el bàndol madrileny que defensen els interessos dels “seus equips”? Jo sincerament, em quedo amb la tasca de la premsa local, en aquest cas de Reus, que es dedica a seguir l’actualitat informativa del Tecnol Reus i a recolzar-lo ara que encara s’està a temps d’arreglar tot allò que es fa malament. A final de temporada ja hi haurà temps per a les crítiques i opinions, no?

Les aus fénix roig-i-negres

Si hi ha dos jugadors que la temporada passada van patir per culpa de les crítiques al seu joc, aquests són els jugadors del CF Reus Sergi Masqué i del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. Ells no van oferir la millor versió del seu joc –són dos grans jugadors amb molta qualitat-, i això es notar massa en el seu rendiment personal, que va anar decaient amb el pas dels mesos fins a veure’s fora del club en el cas de Caldú. Però en aquest inici de campanya, els dos estan sent un dels jugadors més desequilibrants en els seus respectius equips. Ha tornat l’alegria per a ells. Es tornen a sentir professionals. Han renascut de les seves pròpies cendres.

Masqué, l’eterna promesa reusenca
Sergi Masqué és natural de Reus i ja porta diverses temporades jugant amb el club del Baix Camp, tot i que també ha militat a la Rapitenca i al Sant Andreu. D’ell sempre s’ha dit que és un jugador amb unes grans qualitats tècniques, però mai ha acabat d’explotar. Segurament, la temporada passada va ser una de les pitjors. La falta de minuts, i sobretot la falta de confiança de l’entrenador Ramon Maria Calderé cap a ell, van fer que Masqué fos un habitual de la banqueta. Però en canvi, amb l’arribada de Castillejo a la banqueta, Masqué ha viscut una total transformació. S’ha convertit en titular indiscutible des del primer partit i fins i tot ha vist porta. Encara estem a principis de Lliga, però de seguir així, Masqué podria esclatar d’una vegada per totes i deixar enrere aquell jugador que tant sols era l’eterna promesa.

Caldú, orgull de veterà
Però més esperpèntic és el cas del davanter del Tecnol Reus Deportiu, Xavi Caldú. El roig-i-negre va patir una davallada en el seu joc i ja no era aquell davanter resolutiu que temporades enrere havia meravellat al públic reusenc. A més, va tenir moltes desavinences amb Carlos Figueroa –entrenador de la temporada passada- que el van fer tocar fons i mirar-se més d’un i més de dos partits des de la banqueta. El moment més preocupant va ser quan a meitats del mes de febrer, el propi Caldú va afirmar que estava intentant rescindir el seu contracte amb el club, després de moltes temporades de compromís.

Però la marxa de Figueroa i d’altres jugadors de la plantilla, va propiciar que Caldú reconsiderès la seva situació, i finalment va acceptar quedar-se per complir el contracte. I de moment, sembla que la decisió no ha pogut ser més encertada, perquè en tant sols quatre partits de lliga, Caldú ja ha aconseguit dos hat tricks, demostrant que torna a ser el davanter de dos anys enrere. Deixant de banda el mal any viscut la temporada passada.

Dos exemples clars de superació davant les adversitats i de com dos jugadors amb talent i cridats a ser referents en els seus equips són capaços d’aixecar-se per tornar a renéixer de les seves cendres. Per demostrar a tothom que encara han de donar molta guerra i per callar alguna que altre boca.

La revolució dels grans canvis ha començat

Un estiu mogut amb molts de canvis ha deixat pas a una nova temporada esportiva a la ciutat de Reus. Molts moviments en els dos grans equips de la ciutat, el del futbol i el de l’hoquei. El CF Reus ha vist com l’anterior junta directiva, encapçalada per Xavier Llastarri, plegava després de molts anys al capdavant del club. El motiu? Ningú el sap certament, però aquí s’ensuma desavinences amb l’Ajuntament per culpa de la Societat Anònima Esportiva. Finalment, un nou equip de treball, amb Ramon Alabart al capdavant, va agafar les regnes roig-i-negres i es van encarregar de mantenir la base d’un equip molt tocat després de quedar-se novament a les portes de l’ascens a Segona B. Un altre any més a l’infern a Tercera, però amb les mateixes il·lusions que cada setembre. Poder pujar.

L’hoquei tampoc s’ha escapat d’aquests canvis. El fet d’haver guanyat la Copa d’Europa 37 anys després, ha portat de tot, menys estabilitat. Primer va plegar l’entrenador Figueroa perquè no aguantava més en aquest equip –i perquè els jugadors tampoc l’aguantaven massa que diguem-. Posteriorment van marxar les grans figures. Pedrito Gil i Marc Gual, acompanyats de Matías Platero. A canvi, van arribar Albert Casanovas, Francesc Gil i els veterans germans Bertolucci. Una aposta arriscada per un equip, que per canviar, fins i tot també té nou patrocinador, perquè l’anterior, com moltes empreses, ja notava la crisi econòmica.

En resum, molts canvis per als equips d’elit de Reus, que una temporada més, veuran com se’ls hi exigeix el màxim. Al futbol, que pugi d’una vegada per totes a Segona B. I a l’hoquei, que ja que ha guanyat la Copa d’Europa, doncs que ara vagi a per la Lliga, que també fa una bona pila d’anys que no es guanya. Per demanar que no quedi, no?